Un bon dia estava menjant sol perquè tota la meva família es va anar a Granollers a menjar a casa dels meus tiets i la meva germana es va anar amb els seus amics. Quan ja vaig acabar de dinar em vaig a posar a veure la televisió una estona i em vaig quedar adormit. Van passar les ores i jo seguia dormit quan de sobte algú es va llençar a sobre meu i em vaig llevar d’un salt. Era un home emmascarat i petit, amb una capa vermella que semblava un súper heroi. Jo també el vaig agafar però de les seves cames petites i el vaig llençar cap a enrere i em va deixar de agafar i li vaig preguntar: - Qui ets tu? Ell no va dir res, però em mirava amb cara de por i estava tremolant molt. Aquest tio esta boig pensava jo, però ell em va començar a parlar amb una beu molt fluixa, em va dir: - No et puc dir qui soc... Jo el vaig respondre: - Perquè no? Ell em va dir: - Perquè no, estic autoritzat per no desvelar la meva identitat! Jo li vaig dir: - Dons perquè as entrat a casa meva sense premis? Ell va dir: - Perquè passava per aquí i em vaig perdre i et vaig veure adormit i com no suporto la gent que dorm davant meu te aixecat. Jo li vaig contestar: - aaaaaa... val, val Ens vam quedar parlat una estona i ell me va demanar disculpes per el ensurt que vaig agafar. Jo el vaig explicar que no tenia perquè entrar a cap casa de ningú sense permís i ell o va entendre i també em va demanar disculpes. Desprès em vaig girar un moment quan em vaig girar un altre cop ja no estava nomes vaig sentir la porta que es tancava i vaig sortir al carrer i va desaparèixer com si res i mai mes el vaig veure.
1 comentario:
Un bon dia estava menjant sol perquè tota la meva família es va anar a Granollers a menjar a casa dels meus tiets i la meva germana es va anar amb els seus amics.
Quan ja vaig acabar de dinar em vaig a posar a veure la televisió una estona i em vaig quedar adormit.
Van passar les ores i jo seguia dormit quan de sobte algú es va llençar a sobre meu i em vaig llevar d’un salt.
Era un home emmascarat i petit, amb una capa vermella que semblava un súper heroi.
Jo també el vaig agafar però de les seves cames petites i el vaig llençar cap a enrere i em va deixar de agafar i li vaig preguntar:
- Qui ets tu?
Ell no va dir res, però em mirava amb cara de por i estava tremolant molt.
Aquest tio esta boig pensava jo, però ell em va començar a parlar amb una beu molt fluixa, em va dir:
- No et puc dir qui soc...
Jo el vaig respondre:
- Perquè no?
Ell em va dir:
- Perquè no, estic autoritzat per no desvelar la meva identitat!
Jo li vaig dir:
- Dons perquè as entrat a casa meva sense premis?
Ell va dir:
- Perquè passava per aquí i em vaig perdre i et vaig veure adormit i com no suporto la gent que dorm davant meu te aixecat.
Jo li vaig contestar:
- aaaaaa... val, val
Ens vam quedar parlat una estona i ell me va demanar disculpes per el ensurt que vaig agafar.
Jo el vaig explicar que no tenia perquè entrar a cap casa de ningú sense permís i ell o va entendre i també em va demanar disculpes.
Desprès em vaig girar un moment quan em vaig girar un altre cop ja no estava nomes vaig sentir la porta que es tancava i vaig sortir al carrer i va desaparèixer com si res i mai mes el vaig veure.
Publicar un comentario