Hi había una vegada, un llibre d´aventures que es lleguía la Lupe tenia moltes pàgines amb moltes il•lustracions i algunes pàgines amb uns enigmes que la Lupe li agradava desxifrar i codificar. Un dia, la Lupe va tenir un cadell de gos de la raça husky i no va continuar llegint el contingut del seu llibre preferit, la Lupe estava tan capficada amb el seu nou gosset que el llibre es va sentir molt i molt sol perquè ningú el volia llegir i gaudir de les llegendes de mariners, pirates, tresors amagats, etc.
El llibre, cansat de que ningú no el lleguía, es va anar volant per la finestra aprofitant els corrents d´aire que entraven per la finestra i sen va anar a un lloc on els llibres demacrats i vells es passaven tot el dia parlant dels seus problemes amb els seus amos dient que “com li han comprat un vestit nou, doncs ja no em vol llegir”. El llibre d´aventures va explicar el seu problema y tots els altres llibres es van quedar bocabadats per el problema d´aquest llibre.
Un bon dia, la Lupe va treure a passejar en Tobias el seu gos i ell va veure un munt de llibres que parlaven dels problemes que tenien amb el seu amos, en Tobias va comença a bordar i la Lupe li va dir “tranquil nano, no veus que son uns llibres vells i demacrats? au vinga somi Tobias” y en Tobias sen va anar.
El llibre d´aventures, es va trobar una pedra molt demacrada i la va ajudar perquè els nens no li fessin mal i sen van anar cap a un turó pròxim al parc i un cop en el turó, el llibre es va enamorar de la pedra i ells dos van ser molt feliços i van menjar anissos.
La Lupe va tenir un cop de sort i va trobar el llibre d´aventures que había perdut i per la sorpresa de la Lupe es va trobar que el seu llibre tenia una pedra en mig de les seves pàgines, la Lupe els va agafar i els va endur cap a casa y els va deixar en un lloc d´honor en la prestatgeria mes alta perquè estiguessin junts per sempre mes.
Una nit, la Lupe va continuar llegint el seu llibre preferit i com a punt de llibre va posar la seva núvia la pedra i cada nit va continuar amb les aventures d´en Thòmas Hawkins i el tresor maleït.
La Lupe volia ser de gran escriptora de llibres d´aventures i de misteris perquè eren la seva passió i els volia publicar un article en el diari per si es buscava una escriptora de la seva edat i el director de l´equip de redacció li va escriure una carta que deia: “ Estimada Lupe:
Em llegit el teu article i em pensat que potser podries portar-nos un petit escrit de la teva historia iens agradaria molt que una persona de la teva edat estigués al nostre costat per redactar histories, contes, poemes, cançons, etc.
1 comentario:
Hi había una vegada, un llibre d´aventures que es lleguía la Lupe tenia moltes pàgines amb moltes il•lustracions i algunes pàgines amb uns enigmes que la Lupe li agradava desxifrar i codificar. Un dia, la Lupe va tenir un cadell de gos de la raça husky i no va continuar llegint el contingut del seu llibre preferit, la Lupe estava tan capficada amb el seu nou gosset que el llibre es va sentir molt i molt sol perquè ningú el volia llegir i gaudir de les llegendes de mariners, pirates, tresors amagats, etc.
El llibre, cansat de que ningú no el lleguía, es va anar volant per la finestra aprofitant els corrents d´aire que entraven per la finestra i sen va anar a un lloc on els llibres demacrats i vells es passaven tot el dia parlant dels seus problemes amb els seus amos dient que “com li han comprat un vestit nou, doncs ja no em vol llegir”. El llibre d´aventures va explicar el seu problema y tots els altres llibres es van quedar bocabadats per el problema d´aquest llibre.
Un bon dia, la Lupe va treure a passejar en Tobias el seu gos i ell va veure un munt de llibres que parlaven dels problemes que tenien amb el seu amos, en Tobias va comença a bordar i la Lupe li va dir “tranquil nano, no veus que son uns llibres vells i demacrats? au vinga somi Tobias” y en Tobias sen va anar.
El llibre d´aventures, es va trobar una pedra molt demacrada i la va ajudar perquè els nens no li fessin mal i sen van anar cap a un turó pròxim al parc i un cop en el turó, el llibre es va enamorar de la pedra i ells dos van ser molt feliços i van menjar anissos.
La Lupe va tenir un cop de sort i va trobar el llibre d´aventures que había perdut i per la sorpresa de la Lupe es va trobar que el seu llibre tenia una pedra en mig de les seves pàgines, la Lupe els va agafar i els va endur cap a casa y els va deixar en un lloc d´honor en la prestatgeria mes alta perquè estiguessin junts per sempre mes.
Una nit, la Lupe va continuar llegint el seu llibre preferit i com a punt de llibre va posar la seva núvia la pedra i cada nit va continuar amb les aventures d´en Thòmas Hawkins i el tresor maleït.
La Lupe volia ser de gran escriptora de llibres d´aventures i de misteris perquè eren la seva passió i els volia publicar un article en el diari per si es buscava una escriptora de la seva edat i el director de l´equip de redacció li va escriure una carta que deia: “ Estimada Lupe:
Em llegit el teu article i em pensat que potser podries portar-nos un petit escrit de la teva historia iens agradaria molt que una persona de la teva edat estigués al nostre costat per redactar histories, contes, poemes, cançons, etc.
atentament : l´equip directiu de redacció.
Publicar un comentario